El niu més enllà de l'ombra

Un dia, en la inda d'un home qualsevol, amb esposa i filla i una feina normal, arriba la «crida»: un destacat personatge mundá el convoca per una raó no ben clara. Així, s'inicia l'aventura de Valerio Sagredo, una persona com tantes altres, que un telegrama de l'antiquari Marcandrea Canal reclama a Venécia. A la ciutat de la llacuna, misteriosa i surreal, comencen una série de fets que menaran el protagonista, home racional d'avui, al contacte amb una Altra Realitat, de la qual la nostra no és sinó un pál·lid reflex. Valerio Sagredo es trobará així implicat, com una mena de peó d'escacs potser insignificant, potser fonamental, en una guerra metafísica que es lliura d'enÇá de l'origen del Temps, i de la qual ell veu només l'última batalla en qué participa inexplicablement. Peró ¿qui és, i qui representa, Canal i ¿qui és, o qui representa, Serena, la noia que Valerio coneix quan tot just acaba d'arribar a Venécia ¿Quin significat té la seva crida ¿I qué hi té a veure, amb tot aquest seguit d'esdeveniments, un impressionant tríptic que un antic pintor anónim va titular «Les tres morts d'Aloysius Sagredi» Renato Pestriniero (n. a Venécia el 1933), un dels escriptors italians de ciéncia-ficció més destacats i de més experiéncia d'avui dia, ha aconseguit potser, amb «El niu més enllá de l'ombra» (Premi Nacional de Narrativa Fantástica «J.R.R. Tolkien» 1984), una novel·la meitat de camí entre la fantasia esotérica i l'horror lovecraftiá, la seva millor obra, pel fet que es tracta de la més sentida. Hi figuren alguns temes constants d'aquest novel·lista: el xoc entre la banalitat quotidiana i la possibilitat d'üna realitat superior; la hipótesi de la manca de lliure albir en les accions humanes, i el rerafons permanent de Venécia, la ciutat més misteriosa i estranya d'Itália. Renato Pestriniero, que es tradueix ara per primera vegada a una llengua peninsular, escriu ciéncia-ficció des del 1958, en qué va debutar amb «Oltre il Cielo». D'un relat seu, Mario Bava en va fer la pel·lícula laquo;Terror a l'espai» (1965). Ha publicat també la novel·la «Le Torri dell'Eden» (1983), l'antologia de contes «Sette accadimenti in Venezia» (1985) i va guanyar el «J.R.R. Tolkien» 1985 amb el relat «Quando il tempo é un pugno di polvere».