El trofeu

Per primer cop en català una de les veus més atrevides de la literatura europea, celebrada per la crítica per la seva força narrativa i mirada provocadora. Un èxit internacional: novel·la en flamenc traduïda a vint llengües · 55.000 exemplars venuts a Alemanya · Premi Sabam de literatura · Menció especial del Premi de Literatura de la UE. Com si Hemingway shagués assegut amb Kafka... Ens commou amb un domini absolut sobre les nostres expectatives. Denis Scheck, WDR3 Mosaik Hunter White, un ric novaiorquès i inversor de Wall Street, ha comprat un permís de caça per a un rinoceront negre, lúnic trofeu que falta al seu palmarès. De viatge cap a lÀfrica, el seu terreny de caça preferit, somia poder portar finalment a la seva dona el cap dissecat que tant desitja. Fill i net de caçadors, està orgullós de perpetuar les tradicions fair-play de la caça esportiva i convençut que participa en el bon funcionament dun ecosistema fràgil en benefici dels africans. Però quan uns caçadors furtius maten el rinoceront que li estava reservat, la seva frustració és immensa. Com a compensació, el seu guia de confiança, Van Heeren, li proposa una presa dun tipus molt particular... I quan en Hunter acaba acceptant, sap que ha traspassat un límit intolerable: la caça és oberta i ja no hi ha marxa enrere possible. El trofeués una novel·la colossal amb aires clàssics. Una mindfuck ètica. Dimitri Verhulst La vaig llegir fa més duna setmana i encara la duc a sobre. El trofeu és una proesa glaçant. Maud Vanhauwaert El trofeu és una oda a la natura salvatge que despulla les relacions colonials sota la forma dun thriller estremidor, en què les posicions de caçador i presa, de víctima i explotador, es desfan lentament abans dinvertir-se del tot. En la calor opressiva, els nostres prejudicis més persistents tremolen davant la màgia de lestil i de la trama. Le Suricate Potser laposta estèticament més agosarada és la novel·la El trofeu... un text narratiu aparentment realista però latentment grotesc... una mena de revenant literari d'El cor de les tenebres de Joseph Conrad. Jan Wiele, F.A.Z. He llegit la novel·la de Gaea Schoeters de puntetes. Mai no hauria imaginat que podria contenir la respiració durant 253 pàgines. Christian Dunker, geistesblueten.com He llegit El trofeu de Gaea Schoeters duna tirada. De ritme perfecte, amb un argument excepcional i grans qüestions ètiques sobre el postcolonialisme. I impressionantment ben documentada. Escenes finals magistrals. Stefan Hertmans Una novel·la amb moltes capes sobre la caça, la mirada occidental amb què observem el món i la difícil pregunta filosòfica sobre el valor duna vida humana. Alicja Gescinska No minteressa la caça major. Però quan vaig llegir aquesta novel·la, que mhavien recomanat diverses vegades, aviat em vaig sentir fascinat, després aclaparat i finalment trasbalsat: El trofeu és una gran paràbola sobre la naturalesa humana i la natura en rebel·lió contra lésser humà. (...) Aquesta és la novel·la més significativa dins la tradició existencialista, totalment contemporània, i alhora, si es vol llegir com una novel·la africana, un llampec al cor de les tenebres. Robert Menasse Un llibre colpidor. No pots deixar de llegir per veure fins on satrevirà a arribar en Hunter. Per a mi, El trofeu demostra una vegada més que fins i tot lhorror més gran pot ser disfressat, convertit en acceptable. Rachida Lamrabet Escrit magistralment! Una novel·la increïblement bona, captivadora i insòlita. Fins i tot si la caça no tinteressa gens, és impossible resistir-se al magnetisme daquest llibre escrit amb mestria... El trofeu és un dels millors llibres que el llibreter Helmut Zechner (HEYN Aus Freude am Buch) ha llegit mai. Schoeters ens fa viure la caça de molt a prop i aconsegueix crear una autèntica experiència en primera persona. Wolfgang Huber-Lang, APA Asfixiant i alhora impressionantment sensual. MDR Kultur, Katrin Schumacher Una lectura que travessa lespinada i condueix al cor de les tenebres... Després daquesta novel·la et queda un vertigen. La literatura atrevida és capaç de provocar això. Sebastian Fasthuber, Falter He llegit El trofeu com en un estat dembriaguesa i nestic absolutament entusiasmat. Serà el meu èxit de la primavera. Poques vegades he llegit una novel·la tan densa i intensa. Aquest llibre viu, respira, renega com el rinoceront que persegueix. Una novel·la com un animal salvatge, una autèntica revelació! El llenguatge i lestil són senzillament espectaculars, increïblement precisos i valents. La sobirania narrativa de lautora em desperta una enorme admiració. Philipp Schneider, llibreria Kapitel Zwei, Recklinghausen El trofeu és una novel·la extrema que expressa veritats incòmodes però necessàries i no té por de traspassar límits no per pura provocació, sinó com un comentari intel·ligent sobre la humanitat i el que realment significa quan es posa a prova. Tobias Wrany, llibreter, Buchhandlung Jost GmbH El millor llibre que he llegit en molt de temps. Niki Winkler, Hugendubel És un plaer tenir de nou una novetat amb un tema completament diferent. El llibre és magnífic, mha fascinat totalment, encara que la caça no sigui el meu tema; matrapa a cada pàgina. La meva admiració: és gran literatura. Michaela Bokon, Thalia Wien 3 El trofeu és una gran novel·la sobre la condició humana i la humilitat, una novel·la humanista que recorda a lésser humà fins a quin punt el seu lloc no ha canviat: els lleons són al capdamunt de la cadena alimentària, les hienes just després i lhome al capdavall. Reduir LEl trofeu a una simple partida de caça seria un error monumental. Entre Hemingway i Les Chasses du Comte Zaroff, Gaea Schoeters ens ofereix un text dens i potent, àrid i despietat sobre la bellesa dÀfrica, les seves riqueses mil·lenàries, els seus sabers ancestrals i la pretensió dels homes blancs de saber-ho tot. La lettre du libraire El trofeu és un mostrari retòric, una cascada de tensió i un xoc entre ètica, moral i supervivència. Una novel·la aclaparadora (...) que es burla de la hipocresia dels occidentals. No sempre és una lectura agradable, però és absolutament captivadora. Bogvaegten.dk Schoeters, mentre teixeix el destí dramàtic del seu personatge, embolcalla el lector en un relat cada cop més asfixiant, amb una llengua precisa i esmolada que larrossega lentament dins el laberint de la trama i no permet retorn. Si podeu llegir en francès, no us perdeu aquest llibre! Armando Pederzoli