GOS

Als 15 anys Rainer Maria Rilke está intern en una escola militar de Morávia, la mateixa que va patir Robert Musil, i escriu a sa mare, li diu que ja no creu en Déu. L'any següent estudia comerÇ a Linz i li diu que és escriptor. Quan comenÇa la seva única i estranyíssima novel·la, aconsella una amiga escriptora que en els seus records no hi hagi ningú, que hi hagi només el mar, els arbres, les flors, els castells, les coses que estima, sobretot el gosset que hi ha a la seva infantesa. Un dia el poeta Albert Roig troba en una lleixa un llibre, Rilke, que havia llegit als divuit anys. A la coberta hi ha un retrat, tristíssim, del poeta als cinquanta anys: está malalt de leucémia. I Roig, amb un ull tendre i un ull alegre, n'observa tots els altres retrats i els de les seves amants. I el segueix al teatre a veure un drama d'Ibsen, un de Strindberg, i als museus i a les catedrals de Venécia, de Moscou, de París, de Toledo, i llegeix els llibres que el poeta llig i s'asseu al seu costat i el deixa parlar i parlar. Es un personatge shakespeariá. Els relats (les mentides i les máscares) de la seva vida s'entrellacen i giren al voltant d'un centre, que com el d'una rosa, és buit. Amb la pols d'aquests pétals, Roig ha sabut bastir un llibre de meravelles i un retrat despullat i inédit del poeta de Praga.