Hist.ria de l'arquitectura: de la il·lustració a l'eclecticisme

En aquesta obra es planteja un recorregut per l arquitectura europea de l era de la revolució industrial a través del que fou l element clau del debat arquitect.nic de l època: l estil. A partir de la preocupació dels arquitectes vuitcentistes de trobar un estil propi del segle es va desgranant l origen i l evolució dels diferents estils arquitect.nics des de l època de la il lustració fins a l Anglaterra victoriana, passant per la França napole.nica, els regnes de Prússia i Baviera, i la Viena imperial, descobrint, d aquesta manera, com l estil no fou una preocupació únicament formal, una moda banal, sinó que darrere de la tria d unes formes g.tiques o renaixentistes, gregues o barroques, s amagava la concepció social, política i hist.rica del comitent, ja fos un particular, ja fos el govern d una nació. Paral lelament a la qüestió de l estil s aborda el tema no menys important de la renovació tipol.gica, imposada pels canvis socials i tecnol.gics, que va exigir un esforç important per part dels arquitectes de l època que van haver d inventar nous tipus d edificis, adaptats a les noves necessitats i aprofitant les noves possibilitats que la revolució industrial oferia, tasca que ha quedat amagada sota l epidermis decorativista de les construccions, i que sovint la historiografia moderna de l arquitectura no ha volgut reconèixer. En resum, a través d aquestes línies es posa en relleu la necessitat de valorar i d entendre l arquitectura de l historicisme i l eclecticisme més enllà del t.pic i del prejudici i es convida el lector a mirar-la amb nous ulls i a entendre-la com el fruit d una època de canvis i revolucions a partir dels quals es va anar configurant la nostra societat contemporània