LES MEUES UNIVERSITATS

"D'enÇá de la segona guerra mundial i de les darreres guerres colonials, els novel.listes occidentals s'han quedat sense história. No he tingut la sort de participar a cap conflicte, no m'ha torturat cap policia, no m'ha assassinat cap marit gelós, no he tingut cap accident greu. Tinc una vida plana, sense interés, poblada de novel.les i de diccionaris. He estimat algunes dones, la mort m'ha robat amics, he estudiat una desena de llengües tan variades com l'afrikaans i el provenÇal, peró aquestes peripécies sentimentals i filológiques no poden interessar ningú. Durant aquesta vida avorrida i amarga de conservador d'una llengua crepuscular, he conegut una gran aventura intel.lectual. La Khagne. Miraré d'explicar, d'una manera intel.ligible, en un catalá planer, aquesta história tan francesa. En aquell temps, els estudiants encara sabíem llatí o grec. Escoltávem discos de vinil i cassetes. Cap savi foll encara no havia inventat la sida. Per trucar a casa, calia entrar en una cabina amb un viatge de monedes. Vivíem amb una alegria melangiosa, un romanticisme tardá i estimávem les postes de sol, la companyia dels ángels, els croissants del matí, els diaris plens de tinta, els licors italians, les canÇons de Frank Sinatra. Estimávem la vida i la vida ens corresponia."