NO HI CABEM DUES VEGADES

Una novel·la sobre l'amor, la mort i la passió com un joc d'emocions al límit. Perqué l'amor i la mort també poden ser pornográfics. Miquel Obiols aporta la seva creativitat en una narració sensible i profundament personal. La Nora i l'Ernest es diuen en secret Virna i Buster, per la Virna Lisi i en Buster Keaton. La seva passió pel cinema només es veu superada per l'amor que senten l'un per l'altre, quan ja tenen més de vuitanta anys. Peró el pas del temps és inexorable i els diagnóstics d'Alzheimer i cáncer només fan que subratllar amb dolor aquesta evidéncia. La parella aviat entén que el seu temps s'acaba. Mans que s'escapen, morfina, pactes no escrits i bufandes republicanes; Pasolini, Huston, Chaplin i Bergman; Cortázar, Joyce, BauÇá i Brautigan; Pina Bausch i Louise Bourgeois... Una singular novel·la que barreja, amb passió, cinema, literatura, teatre, art, memória, amistat, sexe, silencis i la dignitat d'escollir. «Els dits d'una má d'ella es cargolaven dins d'una má d'ell com en un niu, mentre l'altra má volava relliscant damunt dels dits de l'altra má d'ell, que intentava caÇar la. De sobte, les quatre mans s'obrien ben lliures i deixaven que tots els dits respiressin. I llavors, els vint dits s'entortolligaven, s'obrien i es tancaven, jugant amb forÇa a ser una sola massa de dits. Finalment, van adormir-se. Havien fet l'amor només amb les mans.»