PETERSBURG

Un estudiant amb inquietuds revolucionáries rep l'encárrec d'atemptar contra el seu pare, que és un alt funcionari imperial. Aquesta és la senzilla línia argumental sobre la qual Beli basteix una obra d'alt contingut simbólic i filosófic, peró també d'un elevadíssim valor formal. El ritme que Andrei Beli aconsegueix infondre en aquest text hermétic, oníric i fascinant és hipnótic a estones i dinámic en els diálegs, ric en alliteracions i símbols i precís en les imatges. L'heréncia de Puixkin i Gógol hi és ben palpable. Pere el Gran es passeja per l'obra com un cavaller de bronze reanimat. La ciutat de Sant Petersburg es presenta com un escenari tens i dual, un personatge que canvia de colors peró que conserva les seves formes rectes, que manté i exagera les seves estructures de ciutat premeditada. La construcció en forma de novella urbana amb múltiples capes li ha valgut nombroses comparacions amb l'Ulisses de Joyce. I Vladimir Nabokov va contribuir a la seva difusió i aclamació mundials quan va citar-la com a tercera millor novella del segle XX. Borís Bugáiev va néixer a Moscou el 1880. Fill d'un matemátic de renom, el 1902 va comenÇar a publicar amb el pseudónim d'Andrei Beli. Marcat tant per la sofiologia eslavófila de Vladímir Soloviov com per la teosofia antropológica de Rudolf Steiner, Andrei Beli va conrear la literatura, la teoria literária i el pensament, i va compaginar-los amb la docéncia i l'edició i redacció de revistes literáries i d'estética. Va escriure poesia, teatre i prosa. La seva obra més rellevant, Petersburg, va rebre l'embat de la censura i de la crítica literária soviétiques. Com a conseqüéncia d'aixó, l'autor va caure en l'oblit durant décades, per més que Víktor Xklovski, eminent teóric literari, afirmés que era l'escriptor més interessant de la seva generació i que la seva empremta es deixava sentir en tota la prosa russa moderna. Va morir d'insuficiéncia respiratória a Moscou el 1934.