ALGÚ QUE NO HI HAVIA DE SER

Algú que no hi havia de ser és, aparentment, la história d'un robatori en una petita sucursal bancária del tranquil barri de Sant Andreu. Per a l'Ernest narrador i artífex de tot plegat i els seus cómplices aquest havia de ser el cop perfecte, la solució definitiva, per sortir de les seves vides precáries. L'aventura, peró, es veurá capgirada per elements inhabituals seguiments inesperats, persecucions frenétiques, encontres amb tocs erótics, enganys que arrencará l'home del seu statu quo per fer-lo passar a l'altra banda de la llei amb la finalitat de crear un ordre de convivéncia justa en el marc d'una Barcelona que intentava desfer-se de la grisa i decadent realitat del tardofranquisme. Una novel·la negra amb transfons polític, de plena actualitat, que suposa el primer néo-polar del génere negre a Catalunya. «Algú que no hi havia de ser pertany a un subgénere ben poc freqüentat a casa nostra, potser per desconeixement, potser per abús de novel·la procedimental. Ens referim a la crook-story, o millor dit, aquelles históries enfocades des de l'óptica del delinqüent. Teniu a les mans una novel·la ben realista, un vulgar robatori a un banc, premeditat i estudiat, peró també ben fatalista, on un cop més el lector no en pot sortir il·lés.» De l'epíleg de Jordi Canal i Artigas i Alex Martín Escribá