I la festa va continuar

Als anys trenta, París era la capital cultural del món. A la ciutat, s hi aplegaven tots els artistes, escriptors, músics i actors. Peró el 14 de juny de 1940, l exércit de l Alemanya nazi va ocupar París i, de sobte, el món de la cultura es va haver de preguntar: i ara, qué Alguns, com André Breton, es van exiliar; d altres, com Iréne Némirovsky, van fugir per acabar trobant la mort més tard; d altres van passar a la clandestinitat i es van sumar a la Resisténcia; peró la gran majoria va intentar continuar vivint i desenvolupant la seva obra. Sota el nazisme, l activitat cultural de París es va mantenir en el seu punt álgid. Aquesta constatació suscita una série de preguntes: com van abordar els artistes i intel lectuals el pitjor moment polític de la ciutat en tot el segle XX El talent i l estatus, van imposar una major responsabilitat moral Es possible que una cultura florís en abséncia de llibertat política Treballar durant l ocupació, suposava automáticament un acte de col laboracionisme Es pot sancionar un escriptor que ha comés el «crim» de tenir una opinió Estan obligats els pintors, músics i actors més dotats a exercir el lideratge étic La recerca de respostes a totes aquestes preguntes és el punt de partida d aquest llibre. «Per escriure sobre el món literari i artístic de París sota l ocupació fan falta dosis molt equilibrades de sarcasme davant la baixesa i la banalitat humanes, i d estima i respecte per l heroisme, l enteresa i la simple dignitat. Alan Riding té aquestes dues virtuts i, a més a més, té també el rigor históric, l atenció als detalls i el pols narratiu que converteixen un relat en memorable.» ANTONIO MUÑOZ MOLINA «Alan Riding ens explica una história desconeguda: la del París ocupat pels nazis. Peró la ciutat llum no es deixa eclipsar per la tenebra nazi. Alan Riding ens ofereix aquesta história amb la incomparable brillantor del seu reportatge históric.» CARLOS FUENTES II Premi Internacional d Assaig Josep Palau i Fabre