La sardana i ña reñogoó de les bruixes

Una recerca sobre l'espiritualitat arcaicai la geografia sagrada El 5 d'agost del 1552, a Olot, els cónsols i jurats de la Casa de l'Almoina, convocats i reunits pel nunci Pere Salvador Brugats, prohibeixen «lo ball de la sardana y altres balls deshonests». Es el primer registre de l'existéncia de la sardana, que apareix com un ball enemic de la moral i les creences establertes per l'Església católica. A partir d'aquest succés, Jordi Bilbeny engega un «gran viatge a la recerca dels fets» que indaga entre els «bocins de mirall» del passat la relació entre les bruixes, conservadores de les tradicions i els cultes precatólics, i la dansa catalana per excel·léncia. La sardana i la religió de les bruixes és una obra exhaustiva que revela els fonaments pagans de la sardana i la persecució a qué va ser sotmesa pels estaments de l'Església i les classes dominants, paral·lela a la que es va dur a terme contra la bruixeria. De les actes dels processos inquisitorials fins a festes populars com el Ball del Cornut de Cornellá del Terri, de l'obra de poetes com Salvador Espriu a les arrels basques de la cultura ibera, Bilbeny ens embarca en un viatge per l'imaginari cultural catalá, sempre desvetllant les veritats que s'amaguen més enllá dels relats oficials. En la seva cerca, ens descobreix l'auténtic carácter d'alguns dels indrets mítics de la geografia de Catalunya i, en última instáncia, ens porta a reflexionar no només sobre la sardana i moltes de les nostres tradicions, sinó sobre el veritable origen de la cultura catalana.