Les savieses de l'antiguitat (Contrahistòria de la filosofia, 1)

Perquè els que escriuen la historiografia oficial són els vencedors d'un combat que oposa tenaçment idealistes i materialistes. Amb el cristianisme, els primers van accedir al poder intel·lectual per vint segles. Des d'aleshores han afavorit els pensadors que treballen en la seva línia i han fet desaparèixer qualsevol empremta de filosofia alternativa. D'aquí ve que s'hagin amagat els cínics, els cirenaics, els epicuris, els cristians hedonistes, els agn.stics llicenciosos, els germans i germanes del Lliure Esperit, els llibertins barrocs, els Ultres de les Llums; els utilitaristes francesos i anglosaxons, els socialistes dionisíacs, els nietzcheans d'esquerra i altres o rebotits. Aquesta Contrahist.ria -que constarà de sis volums- explica l'aventura dels vençuts, de la seva saviesa feliç, del seu pensament brillant, del seu art de viure -de viure bé. De viure millor. En aquests dos primers volums ens mostra, entre altres, que els presocràtics no van existir; que Plató aspirava a un immens acte de fe de les obres del materialista Dem.crit; que Epicur no és pas un poltre; que més d'un mil·lenni d'agnosticisme llicenciós travessa l'Edat Mitjana passat pel turmix de la historiografia oficial; que l'epicureisme dura més de cinc segles; que existeixen un bon grapat de cristians hedonistes i que Montaigne no ha escrit sinó que ha dictat els Assaigs, cosa que canvia tot el sistema de l'obra.