L'ÚLTIM COLOR DEL DÍA

Els solitaris acostumen a viure amb combustions internes permanents. La Sara recorda prou bé quan va comenÇar la seva. Tenia set anys, i junt amb la seva família es mudava a la masia que l'apartaria del seu barri barceloní per sempre més. Aïllada a la nova escola, perseguida pels seus germans, ignorada pels seus pares, aviat va tornar-se una nena turmentada que patiria en silenci el rebuig dels altres. Fins que va aparéixer la Júlia, l'amiga imaginária que va trasbalsar-li la vida. Ara, amb dinou anys, recull malalts mentals a Sierra Leone agafada al volant d'un Land Rover com s'agafa a la vida: ben ferma. El paisatge i la gent africana, junt amb el sabor de l'amistat i del primer amor, l'empenyen a confessar-se en una llibreta on es barregen les vivéncies del present amb les del passat: la passió actual que sent per en Motza, noi que ha patit una infantesa marginal com la seva, amb les cartes de la besávia Cinta, l'excéntrica de la família, a qui no va conéixer peró que té com a referent. Página a página, sense apartar la mirada de l'Africa, la Sara ens convida a fer un viatge interior marcat per la superació davant els entorns opressius. L'autor ens presenta una novel·la directa, inspirada en el món femení, que fem nostra des de la primera plana.