Manolín ja és un home (història d'un *españolito *cuarenton)

Manolín ja és un home, és la hist.ria de qualsevol de nosaltres. Una vida normal per a qui, arribats els "quaranta i tants", vullga realitzar un breu repàs als seus anys d'infància i adolescència en les dècades 60 i 70. Anys entranyables per a molts dels lectors, en els que les paraules compartir, lluitar o independència tenien un sentit especial. Època en què l'afecte, les coses senzilles i els jocs de carrer et feien aconseguir amics per a tota la vida, i la paraula "valors" encara tenia algun significat. Com bé expressa en el pr.leg Manuela Ríos, no és una novel·la perquè no és ficció, és costumisme literari. Després d'un relat fresc i natural, l'escriptor ens inunda d'esdeveniments que a molts els recordarà a la seua pr.pia infància. Es una narrativa senzillament tendra i sense complicacions desmesurades que demostra que qualsevol hist.ria pot ser comptada. Una autobiografia relatada en tercera persona que transmet sentiments, sensibilitat i afecte per les persones volgudes. Manuel Morera expressa en aquesta obra amb increïble espontaneïtat una hist.ria que farà evadir-se al lector per uns moments de les tensions diàries.