NO DEIXIS MAI DE MIRAR AL CEL

«Mira l'Imma Esparza asseguda com si fes becaines al banc de la plaÇa d'Adriá i respira profundament. El gebre té un regust de sal. la sal de la mar propera, la sal de la sang de la dona, la sal de l'ofici de criminóleg, la sal que els homes escampen per terra i trepitgen amb impudícia. Mira l'Imma Esparza i s'imagina la seva esposa, que té deu anys més que la víctima asseguda en aquest banc, i sospira. El baf del sospir que se li escapa es dissipa en l'éter salat i gelat d'una ciutat anestesiada per la son». Fosca albada. Un empleat de la brigada municipal de Barcelona troba el cadáver d'una dona jove, l'Imma Esparza, asseguda en un banc de la plaÇa d'Adriá, amb les mans entre les cames, una nota escrita a la boca, «No deixis mai de mirar al cel», i la targeta d'una agéncia matrimonial al bitlleter: Nirvana. L'Adolf, un singular inspector en cap dels Mossos d'Esquadra que anhela figurar als annals de la investigació criminal amb la resolució d'un cas excepcional, capitanejará el cas, juntament amb l'Ester, una advocada de l'administració de justícia que té la capacitat de parlar amb els morts en el darrer alé de vida. No deixis mai de mirar al cel és un thriller impecable, original, ambiciós, sensual i moral. Escrit amb un total domini de la tensió, de l'estructura, del ritme i dels personatges, arrossegará el lector a les parts més fosques de les debilitats humanes i l'enfonsará en el dilema etern de viure: virtut o passió La clau per resoldre un assassinat passa sempre per fer la pregunta adequada. Comencem per la primera: qui va matar l'Imma Esparza Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.