Pilar Prim

La millor novel·la de Narcís Oller, en una edició que commemora el centenari de la seva aparició, amb próleg de Joan Triadú. Pilar Prim (1906) és la millor novel·la de Narcís Oller, la més madura, i, indubtablement, una de les grans obres de la literatura catalana de tots els temps. Oller hi narra el drama íntim d'una vídua jove que, en veure's condicionada per un testament i els interessos mesquins de la seva família, es deixa seduir per un home més jove que ella, iniciant una história amorosa de conseqüéncies imprevisibles. La protagonista, atrapada entre les convencions de l'época i la seva llibertat i els seus sentiments, s'erigeix com una figura femenina d'una modernitat excepcional. Pilar Prim no cedeix davant la pressió de l'entorn i, com diu Joan Triadú en el próleg, "aquesta és la seva victória (i per la qualitat literária), la victória de la novel·la". Próleg de Joan Triadú. Narcís Oller Es considerat el fundador de la novel·la catalana moderna. Nascut a Valls el 1846, exerceix d'advocat i procurador dels tribunals a Barcelona, on mor el 1930. Després dels primers anys de formació ecléctica, el seu cosí Josep Yxart l'introdueix a la revista La Renaixensa. Coneix Angel Guimerá i Víctor Catalá, entre altres intel·lectuals i artistes. Llegeix abundant literatura europea i clássica. En la seva creació Oller s'inclina, d'entrada, per la prosa realista, peró el seu talent el durá a conrear també la narrativa naturalista, amb la incorporació d'elements romántics i modernistes, i finalment explorará el potencial psicológic dels personatges. La brillant novel·lística de Narcís Oller ocupa un lloc destacat no només en la literatura del nostre país sinó també a Europa grácies a obres com La papallona (1882) -precedida per una carta-próleg d'Emile Zola-, L'escanyapobres (1884), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906), culminació del seu art.