«Erem quatre: en George, en William Samuel Harris, jo mateix i en Montmorency. Asseguts a la meva habitació, fumávem i parlávem de com ens trobávem de malament (malament, vull dir, des d'un punt de vista médic, és clar). Ens sentíem débils, i aixó ens posava nerviosos. En Harris va dir que de vegades tenia uns marejos tan extraordinaris que amb prou feines sabia qué estava fent, i aleshores en George va dir que ell també en tenia, de marejos, i que amb prou feines sabia qué estava fent, també. A mi, era el fetge alló que se m'havia espatllat.» En conseqüéncia, els tres homes (l'opinió del gos Montmorency no compta) decideixen embarcar-se en un creuer pel Támesi, a la recerca de la pau espiritual i la vida sana. El que ignoren aquests mártirs de la hipocondria és que de vegades passen coses que poden transformar el més modest dels viatges en una aventura com a mínim pintoresca. «La meva intenció no era escriure una obra cómica», va declarar Jerome K. Jerome sobre "Tres homes en una barca". Sembla, doncs, que ho va fer sense voler. Una de les 100 millors novel·les de tots els temps, segons "The Guardian". Una de les 3 novel·les més divertides de tots els temps, segons "Esquire". Més de 50 milions d'exemplars venuts des que es va publicar.