VALÈNCIA, 4 I 10 DE JULIOL DE 1937

Assistim avui, per tristes circumstáncies i en la nostra mateixa carn, a una guerra cruel i violenta, provocada pels elements reaccionaris internacionals. En aquest moment, plenament decisiu per al pervindre del món, en aquest moment de liquidació de les oposicions al progrés, nosaltres, escriptors nacionalistes valencians, volem unir la nostra veu al cor de les veus internacionals. [...] Hom sap de sobres ja que Espanya, el que comunament denominem Espanya, carix d'una unitat efectiva, específica, per ésser constituïda per un nombrós estel de petites nacionalitats que des de fa segles i per una unilateral creenÇa de falsa unitat, han vingut suportant una infame i vergonyosa difamació i ádhuc opressió per part dels elements centralitzadors que les predestinaven a morir baix un complet oblit. La realitat espanyola, peró, era una altra. La vida bullent de qué fruïen les dites nacionalitats, malgrat els esforÇos inútils per llevar-li-la, les féu alletar en rebel·lió constant, front per front del poder central. Ara bé, sabem de sobres, que aquesta franca tendéncia de deslligar-se de l'Estat central per a constituir un Estat lliure o federal voluntáriament, no pot ser vista, en cap manera, com una desintegració de l'Estat espanyol puix que és una cosa inorgánica i falsa ni com a atemptat a l'internacionalisme. Nosaltres proclamem, i parlem per la própia experiéncia d'escriptors, que quan més aferrissat a la terra pairal s'és, més internacionalista hom arriba a ésser. Estem reunits avui, els representants de tots els països, baix una bandera comuna de defensa de la cultura. [...] La millor defensa de la cultura, cridem nosaltres, és la total defensa dels interessos culturals de les petites nacionalitats. La defensa de la cultura ha de radicar, d'una manera íntegra i enérgica, en l'absoluta defensa de les personalitats, autóctones i váries, de les minories nacionals. [...] Els nostres soldats defensen, amb les armes a la má, la cultura en les trinxeres de la victória. Els nostres ulls coneixen de miséries, de plors, de dolors. Peró confiem en el pervindre, el sentim arreladament nostre, perqué tenim fe en els soldats i fe en la cultura. No és prou parlar, no és prou dir-ho i estar-se quiet. Es precís també moure's. Com Defensant nosaltres, nacionalistes ibérics, amb la ploma i la paraula, el dret inqüestionable que tenim al reconeiximent de les nostres personalitats, fonament de la nostra cultura; defensant nosaltres, nacionalistes internacionals, de nostres interessos generals, perqué DEFENSANT LA CULTURA PARTICULAR, PECULIAR DE CADA POBLE I ENCARA MES, DE LES PETITES NACIONALITATS OPRIMIDES, ES COM ES POT ARRIBAR A DEFENSAR LA CULTURA GENERAL, UNIVERSAL. (Fragment de la ponéncia de la delegació del País Valenciá al Congrés de 1937) Durant aquest any 2017 hem commemorat el huitanta aniversari del Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura, que es va celebrar del 4 al 18 de juliol del 1937 a Valéncia aleshores capital de la República espanyola, Madrid, Barcelona i París. Aquest Congrés fou l'acte de propaganda cultural més espectacular organitzat pel Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts del govern republicá. Un Congrés no només contra el feixisme sinó també contra la vergonyant política de no-intervenció practicada per les democrácies occidentals. Perqué, en aquell context excepcional de guerra i revolució, el Congrés de 1937 constituí un acte de solidaritat amb la República espanyola protagonitzat per alguns dels millors escriptors antifeixistes d'arreu del món. Un Congrés i una solidaritat que van tindre un ampli ressó internacional. La Presidéncia de la Generalitat Valenciana ha decidit conmemorar, huitanta anys després, aquell Congrés de 1937, i ha organitzat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2017 en el Centre Cultural del Carme de Valéncia un altres Congrés Internacio¡nal. Amb motiu d'aquest Congrés de 2017 s'ha editat aquest llibre, dedicat monográficament a la delegació del País Valenciá en el Congrés de 1937. Un llibre que vol crear memória, particularment entre els més joves, d'aquell mític Congrés. Un llibre que, en definitiva, vol contribuir a la recuperació de la nostra memória republicana, antifeixista i democrática.