Déus, creences i neurones

Prendre's seriosament la religió -se sigui o no religiós- és un signe de respecte a la realitat. Més que més perqué la religió -com totes les més grans experiéncies humanes- és capaÇ del més eminent i del més deficient. Aquest llibre vol ser un homenatge a la religió ben constituïda i un antídot envers la religió degradada. Perqué una manifestació religiosa digna, culturalment compatible i intel·lectualment qualificada, pot ser un referent interessant i suggerent de l'eterna i difícil besllum de Déu. Ramon M. Nogués exposa -amb claredat, agilitat i saviesa- temes tan diversos com ara el paper del cervell en l'experiéncia religiosa, les situacions fronteres entre la mística i la patologia, l'estatut científic de la religió, la crítica excessiva de la religió, el valor evolutiu de les creences, les aportacions més recents de la neuroreligió, el desafiament del pluralisme religiós, el contrast entre espiritualitat i religió, la religió i el sexe, la discriminació religiosa de la dona, i la institucionalització del sagrat. Sense exigir coneixements previs als lectors, l'obra ofereix un panorama molt complet de les darreres aportacions de la ciéncia a l'esclariment dels fenómens religiosos. Destaquen especialment els capítols dedicats al cervell i a la neuroreligió. Tot i que la relació ciéncia-religió sigui un tema clássic, existeixen poques obres en catalá que hi estiguin dedicades. A més a més, és infreqüent que adoptin una postura allunyada al mateix temps de posicions apologétiques en un o altre sentit. El llibre polemitza directament amb determinades concrecions históriques de la religió, i és especialment incisiu a l'hora de jutjar el tractament de la dona per part de les religions, tema al qual dedica el capítol «Sexe, génere i religió».