Sinopse El contagi
Amb el seu característic rigor formal, amb versos que van des del decasíl·lab marquià fins al tetrasíl·lab, passant per l'heptasíl·lab, l'hexasíl·lab i el pentasíl·lab, i on sovintegen dècimes i sonets, August Bover ens fa transitar per una primavera inesborrable.
Un pas del temps marcat per l'evolució de la natura abastable des de l'horitzó domèstic i per les festivitats de Sant Jordi i el Corpus Christi no celebrades. Són «poemes pandèmics», com en diu el doctor Antoni Trilla en el pròleg.