FER-SE TOTES LES IL·LUSIONS POSSIBLES

«Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. L'ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, peró ¿qué hi voleu fer ». El projecte inicial de l'obra completa de Pla per a Edicions Destino comprenia, en principi, dos volums de Notes disperses; si el primer va aparéixer el 1969, del segon no se n'havia sabut res fins ara. Peró el fet és que entre els papers póstums de l'escriptor s'han conservat una série de materials que hi corresponen. Són els que aplega aquest volum preparat per Francesc Montero. Com assenyala ell mateix en el próleg, es tracta de «textos de Josep Pla escrits amb voluntat literária i pensats per ser publicats, que van romandre al calaix a l'espera de circumstáncies més favorables. Sortosament per als seus lectors, per fi han arribat». Les proses aplegades a Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, escrites majoritáriament a les décades de 1950 i 1960, despleguen els talents del millor Josep Pla: l'observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l'escepticisme més ben informat, el reportador precís d'anécdotes impagables, el cronista del de la quotidianitat, l'escriptor devot del memorialisme, el mestre del retrat literari...