LA CATALANOFONÍA

L'esdevenidor de la llengua catalana ha de fer front a un conjunt de reptes d'extraordinária magnitud. Un d'ells, ens atreviríem a dir que d'una importáncia cabdal, és l'establiment efectiu d'una auténtica comunitat d'interessos, si més no culturals, entre els habitants de la complexa i fragmentada xarxa de territoris on senyoreja. Per a l'autor, les sinergies necessáries s'assoliran defugint els plantejaments identitaris i centrant els esforÇos en l'ámbit comunicatiu. Es en aquest sentit que s'ha d'interpretar l'aposta pel terme catalanofonia. Situar el debat en l'ámbit comunicatiu ens ofereix una interpretació menys ideologitzada del conflicte i apunta el camí cap a una comunió de polítiques lingüístiques compromeses amb la viabilitat de la llengua catalana en un entorn multilingüe. El llibre ens aporta informació sobre els tres eixos fonamentals de la planificació lingüística autóctona: el formal, el funcional i el de l'adquisició de la llengua. La gestió normativa i la dinámica estandarditzadora, la intervenció institucional i social sobre els usos i l'acció des del món educatiu en el gruix dels territoris de parla catalana seran objecte d'atenció en la primera part de l'obra. En la darrera es presenten informacions demoscópiques recents sobre la dimensió, l'estructura i la dinámica dels grups lingüístics de l'espai catalanófon.