La tragèdia de cal Pere Llarg.

En un món de terribles passions, sobretot econòmiques, Eduard Girbal Jaume ens explica la història del Peret de cal Pere Llarg, de tràgic i ridícul destí, i sobretot la de la seva dona, la Custòdia, dita la Pere Llarga, «una qualsevol, una ximple acabada, una cabra boja, una pollina guita, una rauxosa grollera i desvergonyida, una fatxendera imbècila, una dessabrida estúpida» que els únics personatges que pot arribar a enamorar són els lectors, i que es veu abocada, per mor de la relació amb els homes, a una solitud molt diferent de la de la Mila de Víctor Català. En el seu moment la novel·la es va considerar escandalosa i això és una de les causes del seu ocultament. Es tracta d'una tragèdia amb totes les de la llei, però Girbal Jaume, amb un magnífic domini del llenguatge i del material narratiu, ens la fa passar com una obra de les més entretingudes i còmiques del seu moment. La visió del món de la pagesia, de l'antiga civilització catalana de les masies de muntanya, és tan dura com divertida. És alhora una tragèdia, una comèdia i una gran novel·la d'acció. Un terratrèmol de passions que no arriben a l'amor ni tan sols als desamors: un desastre tràgic que no pot deixar de resultar familiar a qualsevol lector que es fixi una mica en el material humà que l'envolta. Admirat per Josep Pla com a mestre de la prosa, Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, va passar uns anys de la seva joventut a Alacant i va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle XX, on va entrar a la redacció de La Veu. Entre el 1912 i el 1914 va freqüentar un poble petit de muntanya, entre el Solsonès i la Segarra, i en aquells anys del triomf del Noucentisme es va posar a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer, i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de muntanya: L'estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923).