NO CAL LA VEU

ôNo parlis llevat que puguis millorar el silenciö, deia Borges. Fins on pot transmetre un gest, una car¡cia, una mirada? Perquÿ no cal la veu per mostrar afecte o dir coses boniques. El contacte f¡sic, com a mostra dÃåafecte, és imprescindible per al desenvolupament emocional: dona seguretat, afavoreix lÃåautoestima i millora la confianúa en un mateix i en els altres. Somá manté aquesta actitud vital amb lÃåaparició de les girafes. Mare i filla no tenen veu, però tenen un altre mÿtode: les car¡cies. I la girafeta comparteix amb els altres animals aquesta forma de transmetre els sentiments i les emocions. A partir dÃåaquest moment, la història fa un gir radical: les il·lustracions continuen mostrant personatges que gaudeixen sense necessitat de paraules, només amb abraúades, car¡cies I lÃåaprenentatge també es difon a noves formes dÃåacostament a lÃåaltre; aix¡, des del moment que la girafeta ensenya a un elefant com són les car¡cies, aquesta interacció entre diferents continua: lÃåelefant ho ensenya al tigre; el tigre, al llop... No hi ha dubte del pes de les girafes en aquesta història. Quintero diu que ôtots els animals emeten sons per cridar-se i dir-se que sÃåestimen, menys les girafes, que són mudes; però per dirse que sÃåestimen obren molt els ulls, per això els tenen tan grans, i es toquen. I això ho ensenyen a altres éssersö.