https://www.imosver.com/pt/libros/per-que-les-pagines-son-aixi-00103763810010376381Per què les pàgines són així16.06Introducció L'any 2002 el filòleg, folklorista i historiador de la tipografia Josep Maria Pujol (1947-2012), llavors professor del Màster de Tipografia Avançada de l'Escola de Disseny i Art Eina, em vhttps://static.serlogal.com/imagenes_small/9788425/978842523403.jpgLibrosLibros/DISEÑO Y MODAEn stockGUSTAVO GILI000https://static.serlogal.com/imagenes_small/9788425/978842523403.jpg00105609110010376380001031261016.950.842023/02/019788425234033Jardi, EnricLibrosaño_2023idioma_CatalãoCATformato_Tapa blanda o Bolsilloautor_Jardi, Enricsaga_GG DISEÑO
Artículo
Per què les pàgines són a
Jardi Enric
GUSTAVO GILI
DISEÑO Y MODA
Aviso de Cookies
Utilizamos cookies para garantir a melhor experiência em nosso site.
Ler política de cookies.
Gestionar preferencias de cookies
Este tipo de cookies permitem ao usuário a navegação através de uma página web, plataforma ou aplicação e a utilização das diferentes opções ou serviços que nela existam.
imosverlaravel_session
Descrição
Este cookie é necessário para o funcionamento do site e não pode ser desativado em nossos sistemas.
Duração
Sesión
Dependências
Domínio
imosver.com
OCT8NE
Descrição
Este cookie é utilizado para o correto funcionamento do Chat da Oct8ne para prestar o serviço de atendimento ao cliente ao usuário.
São aquelas que possibilitam o acompanhamento e análise do comportamento dos usuários em nossa página. A informação recolhida é utilizada para a medição da atividade dos usuários na web e a elaboração de perfis de navegação dos usuários.
_clsk
Descrição
Regista dados estatísticos do comportamento do visitante no site. Isto é utilizado para análises internas pelo operador do website.
Duração
1 ano
Dependências
_clsk,MUID,_clck
Domínio
logglytrackingsession
Descrição
Identifica e regista a sessão do usuário para fins analíticos.
Duração
Sesión
Dependências
Domínio
.imosver.com
GOOGLE_ANALYTICS
Descrição
Regista um identificador único que é utilizado para gerar dados estatísticos sobre como o visitante utiliza o sítio web.
Duração
1 ano
Dependências
Domínio
.imosver.com
São aquelas que nos permitem adaptar a navegação em nosso site às suas preferências (ex.: idioma, navegador utilizado, etc.).
_fbp
Descrição
Utilizado pelo Facebook para oferecer uma série de produtos publicitários, como ofertas em tempo real de anunciantes terceiros.
Introducció L'any 2002 el filòleg, folklorista i historiador de la tipografia Josep Maria Pujol (1947-2012), llavors professor del Màster de Tipografia Avançada de l'Escola de Disseny i Art Eina, em va obsequiar amb un opuscle autoeditat que recollia sis textos, traduïts per ell mateix de l'anglès i de l'alemany, que ara formen part del llibre que teniu a les mans. El va intitular 1803-1948: Les dues tipografies en referència a les dues maneres d'entendre la composició i l'ús de la tipografia que han influït en com componem encara avui la pàgina impresa. El primer text era la traducció de William Morris, seguit de la d'Iwan Tschichold, la de Stanley Morison, la de Max Bill juntament amb la resposta de Tschichold (ara amb el nom de Jan) i, finalment, la de Paul Renner. Pujol fou qui millor podria haver explicat la transcendència del debat entre els dos corrents aparentment contraris que han influït en la manera d'entendre la pàgina tipogràfica fins avui. La seva experiència pràctica i teòrica en aquest camp, així com el profund coneixement de les biografies dels autors, especialment de Morison i Tschichold, que són el pinyol de la qüestió, l'autoritzaven a explicar-nos aquesta disputa. De segur que ho hauria fet amb rigor i mesura, i amb l'erudició sense pedanteria i la sornegueria sense malícia que el caracteritzaven. Però només ens va deixar un recull que no es va publicar i al qual va posar un títol que parlava de tipografia. Publicar una obra a la segona dècada del segle XXI amb un títol com Les dues tipografies pot fàcilment confondre el lector. Quan parlem d'un tipògraf, depenent de l'època històrica, pot ser que sigui per referir-nos a un punxonista, a un impressor, a un componedor o, ja en el segle XX, a algú que no s'embrutava els dits com Morison, però que estudiava, assessorava o dirigia el disseny d'una nova lletra. Per aquesta mateixa època un tipògraf també passa a ser l'ofici que precedirà els actuals dissenyadors gràfics. Max Bill diu aquí mateix que la tipografia és el disseny de blocs de text. Però la realitat és que, avui en dia, quan sentim aquesta paraula, pensem inevitablement en algú que dissenya tipografies en una pantalla d'ordinador. Per aquesta raó preferim parlar de disseny de pàgina enlloc de tipografia. La pàgina és el tema de tots els textos, fins i tot el d'Eric Gill, que aporta el seu punt de vista sobre el llibre. La tipografia, naturalment, està també present en tots els articles, però el motiu que justifica aquesta obra és la manera com la fem servir i no tant la forma particular de la lletra. Hem fet aquest llibre per posar a l'abast del lector no només el debat entre les dues maneres de compondre la pàgina, sinó també quatre altres textos que esperem que ajudin a entendre com és la pàgina avui. No només la del llibre, també la del diari, la de la revista, la d'un web o la del cartell. Dels nous textos que s'han incorporat al conjunt que va recollir Josep Maria Pujol (Un llibre està fet per ser llegit, d'Eric Gill; La copa de cristall, de Beatrice Warde; Sobre la tipografia, de Herbert Bayer; i La retícula i la filosofia del disseny, de Josef Müller-Brockmann), el de Beatrice Warde és ja de lectura obligatòria a les escoles de disseny. L'anteriorment citat d'Eric Gill i el de Paul Renner, autors més coneguts avui pels seus dissenys de lletra, aporten aquí les seves opinions sobre com ha de ser l'espai de la pàgina. I per acabar hem volgut afegir un text no gaire conegut de Josef Müller-Brockmann, un apòstol del disseny reticular que ha influït en la manera de treballar en disseny gràfic. Esperem que la lectura d'aquesta tria serveixi no només per entendre millor com hem arribat fins aquí, sinó també per raonar com hauria de ser la pàgina del futur més enllà de les modes de cada moment.