SENSE ALE

De vegades un sotrac emocional pot enfonsar-te. Altres vegades pot generar l'energia necessária per fer balanÇ d'una vida. Es el que li passa a l'autora amb el fet de la mort violenta de l'amiga. La commoció és tan forta que necessita buscar, indagar, restituir, fer justícia. Peró no té cap instrument per fer-ho. Ella només sap escriure. Sense alé constata que la imaginació és lliure i dubtós el funcionament de la memória; no obstant aixó, la traïció, de ser-hi, és involuntária i, en qualsevol cas, projectiva. La traïció -o la contradicció- no és pas el contrari de l'amor: és el mateix amor. Sense alé és un llibre fronterer, en el fons i en la forma. Es confonen els límits entre prosa i poesia, i no se li pot dir novel.la perqué la ficció desapareix per donar entrada a determinats records d'un temps i d'un país que ja sembla remot. La independéncia de les dones té un preu massa alt. L'honestedat de pensament també. I una generació sencera pot quedar atrapada per la covardia dels que l'han precedit. L'autora aboca apassionadament sentiments, fets, história com un patac d'aigua. Efectivament, sense alé. Josefa Contijoch Pratdesaba, poeta, narradora, assagista i traductora nascuda a Manlleu (plana de Vic), el 20 de gener de «l'any de l'aiguat». Filla d'una família d'impressors i llibreters, ha publicat, entre d'altres: en poesia, Ales intactes (1996), Les lentes il.lusions (2001), Congesta (2007) i Ganiveta: antologia poética 1964-2011 (2012); en narrativa: Potala (1986), No em dic Raquel (1989), La dona liquada (1990), Rímmel (1994) i Els dies infinits (2001).