La vida dels sentits

Una magistral aportació a l assagística del nostre país. Un repás als autors cabdals de l art, la música i la literatura occidentals. Antoni Marí ens proposa un viatge per la geografia artística de la gran tradició europea, espanyola i catalana. Des de Wagner, Schopenhauer i Byron, a Josep Pla, Zurbarán i Márius Torres, entre d altres, «La vida dels sentits» és lluny de l erudisme impenetrable. Amb un estil creatiu i periodístic alhora, l autor planteja un diáleg interdisciplinari entre la literatura, la música, la pintura i la filosofia. I, alhora, ens descriu la constel·lació de senyals i impressions que es desprenen de l obra d art. Una constel·lació de correspondéncies sobre la qual Marí construeix una interessant teoria de l estética, revelada darrere de cada vers, quadre i peÇa musical que ens comenta. Antoni Marí Nascut a Eivissa el 1944. Es assagista, narrador i poeta. Doctor en Filosofia i Lletres, ha estat professor de Teoria de l art a la Universitat Autónoma de Barcelona (1979-1989) i actualment és catedrátic d aquesta disciplina a la Universitat Pompeu Fabra. S ha especialitzat fonamentalment en l estudi de les idees estétiques, literáries i musicals dels segles XVIII i XIX. Entre d altres, ha publicat l antologia del Romanticisme alemany «El entusiamo y la quietud» (1979), i els assaigs «L home de geni» (1984, Premi de la crítica Serra d Or), «La voluntat expressiva» (1988, Premi Nacional) i «Formes de l individualisme» (1994, Premi de la crítica Serra d Or), i «Tápies, certeses sentides» (2003). En narrativa, és autor de «El vas de plata» (1991, premis Ciutat de Barcelona i de la crítica Serra d Or) i «El camí de Vincennes» (1995, Premi Prudenci Bertrana i Premi de la crítica Serra d Or), novel·la filosófica que transcriu un diáleg entre Jean-Jacques Rousseau i Denis Diderot, i Entspringen (2000). Com a poeta, ha publicat «El preludi» (1979), «Un viatge d hivern» (1989, Premi Nacional de la crítica) i «El desert» (1998, Premi Cavall Verd), recollits en el volum «Tríptic des Jondal» (2003).