Merda d'infància

Memóries d'infáncia i joventut. El llibre més esperat de Xavier Sardá. «El nostre verb 'recordar' conté la paraula cor. Ve del baix llatí 'recordare', que es compon del prefix re- (de nou) i un element, 'cordare', format sobre el nom 'cor', 'cordis' (cor). Antigament es creia que era al cor on residia la memória (.) La meva no va ser una infáncia de merda. Peró sí que és cert que a la meva infáncia i joventut hi va haver merda. Sóc lector de biografies i he escrit un fragment de la meva. Records personals viscuts i sentits. Res d'important malgrat el que em va semblar en el seu moment. Aquí només hi ha vida, amor, treball i mort. El de sempre. El que és normal.» Merda d'infáncia és, sens dubte, el llibre més personal i esperat de Xavier Sardá, en el qual repassa, amb l'humor tan personal que el caracteritza, els moments més durs de la seva vida. Des de l'estranyesa i la soledat de viure lluny de la casa familiar, enviat, juntament amb el seu germá Joan, a viure amb els seus avis «falsos» per evitar-los la cruesa de la malaltia i la mort de la seva mare, fins a la tornada a una seminormalitat d'orfe juntament amb la resta dels germans (Rosa Maria, Santi i Fede), l'adolescéncia en els últims anys del franquisme, la universitat... Un llibre emotiu, trist, divertit i brillant. Sardá ens empeny, grácies a la seva capacitat de combinar el dolor amb la ironia, a la história de la seva vida. Un llibre que no deixará ningú indiferent.