Poemes de Fernando Pessoa

«Sigui com sigui, l origen mental dels meus heterónims resideix en la meva tendéncia orgánica a la despersonalització i a la simulació.» Així explica Fernando Pessoa la génesi dels seus heterónims, poetes inventats per l autor «coneguts inexistents» emmarcats en un teixit literari específic i amb una biografia fictícia própia que els atorga autonomia personal i que alhora estableix entre ells una densa i irónica xarxa de relacions. L edició que avui presentem del poeta ortónim Fernando Pessoa i dels tres heterónims Alberto Caeiro, Alvaro de Campos i Ricardo Reis va precedida de diferents textos en qué els quatre personatges s expliquen a si mateixos tot explicant els altres. El lector hi trobará una guia per endinsar-se a l univers poétic laberíntic i també diáfan de Fernando Pessoa. «Sóc, de fet, un nacionalista místic, un sebastianista racional. Peró sóc, a més, i fins i tot en contradicció amb aixó, moltes altres coses.» Fernando Pessoa va firmar amb el seu nom nombroses composicions poétiques: el resultat és un corpus heterogeni que continua encara avui enriquint-se amb l aparició de poemes inédits (en el present volum en publiquem un, fins ara desconegut, que s adscriu a l ideal iberista). L ortónim, peró, no és només el poeta que s emmiralla en el gloriós passat del seu país, també és el cultivador de la modernitat així, per exemple, en els seus poemes de tall simbolista i interseccionista . La tria que avui presentem comprén els poemes més coneguts i, sobretot, aquells que Pessoa mateix havia volgut que ho fossin. Fernando Pessoa (1888-1935), poeta i assagista, s ha convertit, amb una obra tan heterodoxa com extensa, en un dels cims creatius de tots els temps. De la seva producció destaca, a més dels llibres que avui presentem, El llibre del desassossec (1935), de próxima aparició a Quaderns Crema, i El banquer anarquista (Quaderns Crema, 2002).