Cartes d´amor de la monja portuguesa

La passió d'una dona abandonada feta literatura Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha deixada enrere. Aquesta senzilla frase conté un drama humá, l'angoixa de l'amor no correspost, una polémica literária i un dels textos més bells sobre la passió femenina. Mariana Alcoforado va néixer a Beja, Portugal, el 1640 i des de molt petita va ser reclosa en un convent. Allá, malgrat la reclusió (ens parla abastament Emilia Pardo Bazán dels costums del segle XVII que permeten a una novícia tenir amors amb un home, malgrat els vots) va conéixer i es va enamorar perdudament de Noël Bouton de Chamilly, un oficial francés destinat a Portugal per combatre contra Espanya. Quan el gallard capitá torna a FranÇa, sense ni una paraula per la seva amant, Mariana li escriu aquestes cinc cartes on deixa constáncia de tot l'amor que sent per ell i el desengany que el silenci del capitá li produeix. En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfá, lluny de la mirada de l'amant, Mariana passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, de les mil preguntes que una enamorada es fa quan l'objecte de la seva passió no respon, fins a arribar, finalment, a l'única resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el capitá francés mai la va estimar com ella a ell. I així, tancant el feix de cartes, el comiat de la monja ens arriba encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Aquesta nova edició de les cartes inclou un epíleg de Emilia Pardo Bazán, que ens parla de Mariana, de la seva vida, de la seva família, del convent de Beja; peró també de la importáncia que Mariana ha tingut en la literatura universal, no només com a autora de les cartes, sinó també com a personatge literari per excel·léncia: la dona enamorada abandonada pel seu amant. Les Cartes d'amor de la monja portuguesa han tingut una gran influéncia en autors de referéncia com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke, que les va traduir a l'alemany.