El temps viscut

«El que hi ha darrere cada paraula de cadascun dels articles és hist.ria en estat pur. La hist.ria del poble i de la seva gent. De les persones que mereixen atenció i reflexió. Que sense un Santesmases haurien desaparegut del tot. Pols. Oblit. Hi ha una colla de col·laboracions dedicades a autèntiques «biografies que caminen». [...] Un lligam reflexionat entre passat i present, a voltes experimentat des de la melangia i sempre amb un realisme de molta profunditat. Santesmases ens explica mons que es van fonent i altres que ja no hi són.» Del pr.leg de Valentí Gual Vilà «En definitiva, Santesmases ofereix als lectors el resultat d'una mirada que, home de literatura com és, no és qualsevol mirada sinó que, dominant com domina l'ofici d'escriure, aconsegueix de fixar amb la paraula escrita matisos, detalls, precisions, aspectes que massa sovint passen per alt o ni s'intueixen ni es contemplen en la nostra societat contemporània tan avesada a mirar pantalles que, com deia recentment en una entrevista el fil.sof Ferran Sáez Mateu, «pot arribar a pensar que el món torna a ser pla com a l'Edat Mitjana». Del pr.leg de Fina Anglès Soronellas «L'antrop.leg i te.leg Lluís Duch, en un dels seus darrers llibres, escrivia: «Els humans, individualment i col·lectivament, sempre compartim la mem.ria i l'oblit o, potser millor, la inevitable tensió que hi ha entre tots dos». Escriure pouant en les fondàries de la mem.ria personal comporta acceptar la tensió existent entre all. que creiem recordar fidedignament i les ombres que condueixen a l'oblit.» De la introducció de Josep Santesmases i Ollé