Flor a l'ombra

En la naturalesa es donen dues tendéncies: expansió/concentració, inspiració/expiració, positiu/negatiu. En les persones, també. Tot i que segons el sexe que ens determina (al capdavall, una convenció de la naturalesa), una tendéncia sol pesar més que l'altra. Veig aquesta circumstáncia com a un avantatge per a la dona, que, amb aquesta marcada tendéncia cap a l'harmonia, tan sovint se sent cridada a procurar el diáleg, l'entesa, la confraternització. Llavors s'escarrassa per nodrir alló que está neulit, o s'afanya a tapar esquerdes, o a reclamar justícia i equitat. No hi ha actitud més valenta que la de la dona que se sent estimulada per una causa justa. Així és com les dones han sostingut el món, encara que históricament ho hagin hagut de fer a l'ombra. Flor a l'ombra és el títol d'aquest recull d'alguns dels textos que he escrit durant anys amb aquest afany per l'equilibri, per la bellesa i pel coneixement. Les protagonistes d'aquests escrits som les dones. Tant les filles d'Eva, l'estigmatitzada, com de Lilith, la rebel. Flor a l'ombra és un reflex de les meves preocupacions, ocupacions i motivacions. Perqué, tant si es vol com si no es vol, la flor eclosiona, creix a contravent i en els intersticis d'una paret.