Històries de fantasmes d'un arqueòleg

En la literatura fantástica Montague Rhodes James (1862-1936) constitueix una fita difícilment superable.Autor d'estudis bíblics, llatinista i reconegut arqueóleg -activitat qué el portá a viatjar per tot arreu a la recerca d'antiguitats per a la seva catalogació-, el fet d'haver pogut accedir a escrits i objectes rodejats de misteri li permeté de traslladar-los, d'una manera lúdica, a les seves interessants i irrepetibles históries de fantasmes. Influït, igual que Bram Stoker, per Sheridan Le Fanu, es perceben, tanmateix, en la seva obra notables diferéncies respecte a l'autor de Carmilla (núm. 6 d'aquesta mateixa col·lecció) ja que, segons L. Vax, «James descriu més l'actitud i el llenguatge dels seus personatges que no pas les seves emocions i pensaments. En lloc de tancar-se, com els herois del seu mestre Le Fanu, en un turment secret que els condemna a la soledat i la inacció, el seu esperit está ocupat per les relacions socials i les feines materials que semblen" insensibles al misteri. Inconscients de l'amenaÇa que els sotja, deleguen en nosaltres la funció de tremolar». Els vuit relats que componen aquestes Históries de fantasmes d'un arqueóleg (Ghost Stories ofan Antiquari) -entre les quals figuren Número 13 i Mezzotinta, dues de les peces més reeixides de tots els temps- van ser publicats per primer cop el 1904 i des d'aleshores no han parat'de reeditar-se amb regularitat, raó per la qual la seva incorporació a la literatura catalana significará sens dubte una altra fita.