Llibre d'intenció

Entre la redacció de la Doctrina pueril i del RomanÇ d'Evast e Blaquerna, Ramon Llull dedicava al fill (i per extensió, al laic cristiá) el Llibre d'intenció (vers 1276), un tractat monográfic, relativament breu, sobre la teoria de les finalitats (o de la doble intenció), fonamental en tota la producció lul.liana. La primera intenció es refereix a la causa final o objectiu. La segona intenció són els mitjans per aconseguir aquest fi. En invertir-les o confondre-les, l'home actua lliurement contra l'ordre natural, diví, la qual cosa és l'origen del pecat. El Llibre d'intenció esdevé, així, una mena de manual d'ús específic per ordenar correctament les intencions. L'obra va ser ámpliament difosa a Mallorca, a Catalunya i a Castella, al llarg de tota l'Edat Mitjana. Com a conseqüéncia de l'auge entre els lectors medievals (mercaders, cavallers i clergues, especialment), actualment se'n conserven quinze cópies catalanes manuscrites (que daten dels segles XIV a XVIII) i setze cópies llatines (entre les quals la cópia més antiga de tota la tradició, la que va pertányer a Pere de Llemotges, de vers 1289), a més de tenir constáncia d'una traducció al castellá del s. XV. La present edició, a cura de Maria I. Ripoll Perelló (coordinadora de la Cátedra Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears), és la primera que té en compte tota la tradició manuscrita i impresa catalana, contrastada puntualment amb els manuscrits llatins de major autoritat.