Tornar és lluny

El poemari Tornar és lluny representa un pas de rosca més en la poesia de Francesc Garriga Barata, cada vegada més essencial, pura i profunda. La rotunditat de l'expressió nua, l'elegáncia antiretórica i una ombra irónica sobtaran el lector que no conegui aquest poeta singular, amb una veu definida, treballada i segura. Perplex i savi, vitalista amarg, Garriga s'interroga, amb les paraules precises sobre la innocéncia i l'engany, el pas del temps i la mort. Tornar és lluny és un llibre escrit en minúscules, al límit del silenci, amb la més alta exigéncia artística i moral. Com els grans llibres, incomoda i fascina. camino nu, maldestre. capvespre d'algues roges, quimera en sang per les ferides d'una pell sensible a la bellesa, la púrpura del vespre m'enlluerna. les veus d'un cos cansat intenten noves rimes no entenc qué volen dir-me com peixos riu amunt els sons més clars. sóc l'ós que espera el seu sopar. ======================================== = li aguanto la mirada al vell que em mira recelós des del mirall. em dolen les arrugues del seu rostre. i tot plegat per sobreviure antigues tardes sota cels atónits vencien la fermesa d'una pell més trista cada dia caldria algun miracle per fer-la somriure més enllá del mirall, la fam de sempre només la mort podria fer amb engrunes un convit